Ahir diumenge, sobre les 12 del migdia, es va dur a terme una performance a la plaça de la Seu de Tarragona, traient un altre cop més al carrer la reivindicació d'un avortament lliure i gratuït. Aquesta acció, on un grup de dones romanen estirades al terra i tapades amb llençols blancs, vol anticipar les possibles conseqüències de la contrarreforma de l'avortament. Si aquesta modificació de la llei tira endavant, moltes dones hauran de recórrer a interrupcions de l'embaràs clandestines, posant en risc la seva salut, sobretot en el cas de les dones sense recursos econòmics.
Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm! Avorament lliure i gratuït!
TEXT QUE ES VA LLEGIR DURANT LA PERFORMANCE
Les
dones som conscients de que allò que hem aconseguit després d’anys de lluita ho
podem perdre si no aconseguim aturar aquesta reforma de llei sobre
l’avortament, basada en la negació del dret al propi cos, i en l’atac a totes
aquelles sexualitats que no compleixin amb la norma heterosexual i patriarcal.
El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments. Per tant, només es podrà avortar en cas de violació (fins a les 12 setmanes) i si hi ha un greu perill per la salut física o psíquica de la mare (fins a les 22 setmanes) la qual cosa deurà d’estar acreditada per dos especialistes aliens a la clínica on es dugui a termini l’avortament. Així que, amb aquests supòsits entenem que se’ns infantilitza com si nosaltres no fóssim capaces de prendre decisions de manera autònoma i responsable.
Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil. Entenem així que aquesta reforma és classista, ja que només podran avortar les dones que s’ho puguin pagar.
A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat.
El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments. Per tant, només es podrà avortar en cas de violació (fins a les 12 setmanes) i si hi ha un greu perill per la salut física o psíquica de la mare (fins a les 22 setmanes) la qual cosa deurà d’estar acreditada per dos especialistes aliens a la clínica on es dugui a termini l’avortament. Així que, amb aquests supòsits entenem que se’ns infantilitza com si nosaltres no fóssim capaces de prendre decisions de manera autònoma i responsable.
Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil. Entenem així que aquesta reforma és classista, ja que només podran avortar les dones que s’ho puguin pagar.
A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat.
Perquè
el nostre cos és nostre; avortament lliure i gratuït!!!
(Fotografies de Pepa Vives)
(Video Pobleviu.cat)