
La
reforma de la llei de l’avortament impulsada per Alberto Ruiz-Gallardón és una
de les promeses electorals del Partit Popular que acontenta els sectors més conservadors de la dreta
catòlica i suposa un retrocés fins a
l’època franquista en relació al dret a la interrupció voluntària de
l’embaràs. L’Església catòlica ha estat un dels principals instigadors d’aquest
nou atac a un dret tan fonamental de les dones i acceptat pel conjunt de la
societat. La reforma és un regal a Rouco
Varela, president de la Conferència Episcopal, que el passat més de
desembre va assenyalar que "es reconeix almenys el no-nat com un gran bé
jurídic que ha de ser custodiat i protegit per la llei".
No
només suposa un atac sobre els drets i
els cossos de les dones sinó que es tracta també d’una mesura classista, hipòcrita i discriminatòria. Tal i com recorda el
manifest que s’ha llegit durant l’acció, “la nostra societat quedarà dividida
entre aquelles que sí que podran exercir el seu dret a decidir sobre sí
mateixes (pagant un viatge a un país on l’avortament sigui legal) i aquelles
que, si volen exercir el seu dret a decidir, hauran de fer-ho de manera
clandestina, insegura i il·legal”.
Les
manifestants han reclamat que la sanitat pública garanteixi el dret a
l’avortament lliure i gratuït, sense supòsits ni tuteles, perquè cap dona es
vegi empesa a avortar clandestinament en condicions de risc per la seva salut.
I han recordat que si la llei masclista és finalment aprovada i l’Estat no
garanteix el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, les dones es
tornaran a organitzar, tornaran a desobeir i tornaran a avortar amb els seus
propis mitjans tal i com històricament han fet.
El meu cos, la meva decisió, la nostra resposta!
No ens obligareu a parir!